LA CIUTAT JARDÍ
&
Per aproximar-se al projecte del desenvolupament del barri de Terramar, ens hem de situar en el creixement econòmic i benestant de les dues primeres dècades del segle XX; les millores en la medicina i el nou concepte de Sanitat; la consolidació de la literatura i l’art català, al voltant de les avantguardes europees més pioneres i hereves d’aquelles festes modernistes de finals de segle; l’estabilitat política sense l’afectació de la I WW.
El barri data de l’any 1919. L’impulsor de crear una “ciutat jardí” en el sector més occidental de Sitges va ser l’industrial sabadellenc Francesc Armengol, que, juntament amb altres inversors, va constituir una societat per dur a terme el projecte. L’objectiu era convertir Terramar en un lloc d’oci i descans que disposés d’una àmplia gamma d’equipaments, inclòs alguns de luxe. La crisi que va sacsejar l’economia catalana durant la dècada dels anys vint va obligar a rebaixar les expectatives inicials, però, tot i això, es van construir dos hotels, un parc -Els Jardins de Terramar- i una vintena de cases particulars.
El nom de Terramar va ser idea de Miquel Utrillo. Però què significa Terramar? Utrillo, igual que havia fet uns anys abans amb el nom de la casa del seu amic Charles Deering, Maricel, va juntar dos conceptes clars, noms curts, relacionats amb l’espai i l’orografia: Terra i mar, per esdevenir, Terramar.
L’ORIGEN
Són els anys que a Sitges es consolida la Sociedad Pabellón de Mar (1906); es construeix el nou edifici modernista de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges (1912); s’acaben les obres del Maricel de Mar com a residència de Charles Deering (1918); s’inaugura el Cau Ferrat (1933) i la Biblioteca Santiago Rusiñol (1936); es crea el Club Natació Sitges (1925), entre d’altres.
L’ORIGEN – 1906
Són els anys que a Sitges es consolida la Sociedad Pabellón de Mar (1906); es construeix el nou edifici modernista de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges (1912); s’acaben les obres del Maricel de Mar com a residència de Charles Deering (1918); s’inaugura el Cau Ferrat (1933) i la Biblioteca Santiago Rusiñol (1936); es crea el Club Natació Sitges (1925), entre d’altres.
L’ORIGEN – 1906
Són els anys que a Sitges es consolida la Sociedad Pabellón de Mar (1906); es construeix el nou edifici modernista de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges (1912); s’acaben les obres del Maricel de Mar com a residència de Charles Deering (1918); s’inaugura el Cau Ferrat (1933) i la Biblioteca Santiago Rusiñol (1936); es crea el Club Natació Sitges (1925), entre d’altres.
EL PASSEIG MARÍTIM
La tardor del 1918, alhora que aprovava el projecte d’urbanització de Terramar, el consistori endegà els tràmits per obtenir la concessió d’un passeig marítim que, vorejant la franja costanera, fos la prolongació del nucli urbà i arribés fins al final del sector Terramar. A partir del Passeig del Dr. Gaietà Benaprès (limit entre els sectors Vinyet i Terramar), la zona era plena de dunes de sorra. Dos anys abans, al 1916, s’havia aixecat un monument en memoria del metge sitgetà.
EL PASSEIG MARÍTIM – 1918
La tardor del 1918, alhora que aprovava el projecte d’urbanització de Terramar, el consistori endegà els tràmits per obtenir la concessió d’un passeig marítim que, vorejant la franja costanera, fos la prolongació del nucli urbà i arribés fins al final del sector Terramar. A partir del Passeig del Dr. Gaietà Benaprès (limit entre els sectors Vinyet i Terramar), la zona era plena de dunes de sorra. Dos anys abans, al 1916, s’havia aixecat un monument en memoria del metge sitgetà.
EL PASSEIG MARÍTIM – 1918
La tardor del 1918, alhora que aprovava el projecte d’urbanització de Terramar, el consistori endegà els tràmits per obtenir la concessió d’un passeig marítim que, vorejant la franja costanera, fos la prolongació del nucli urbà i arribés fins al final del sector Terramar. A partir del Passeig del Dr. Gaietà Benaprès (limit entre els sectors Vinyet i Terramar), la zona era plena de dunes de sorra. Dos anys abans, al 1916, s’havia aixecat un monument en memoria del metge sitgetà.
LA CIUTAT-JARDÍ
És en aquest context on hem de situar el projecte de la Ciutat – Jardí de Terramar, ideat i liderat per Francesc Armengol i Duran (Sabadell 1886 – Barcelona 1931), Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891 – 1957) i Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona 1862 – Sitges 1934), entre d’altres. Volien transformar Sitges en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins versellescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.
LA CIUTAT-JARDÍ – 1919
És en aquest context on hem de situar el projecte de la Ciutat – Jardí de Terramar, ideat i liderat per Francesc Armengol i Duran (Sabadell 1886 – Barcelona 1931), Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891 – 1957) i Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona 1862 – Sitges 1934), entre d’altres. Volien transformar Sitges en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins versellescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.
LA CIUTAT-JARDI – 1919
És en aquest context on hem de situar el projecte de la Ciutat – Jardí de Terramar, ideat i liderat per Francesc Armengol i Duran (Sabadell 1886 – Barcelona 1931), Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891 – 1957) i Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona 1862 – Sitges 1934), entre d’altres. Volien transformar Sitges en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins versellescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.
LES PRIMERES CONSTRUCCIONS
Armengol va trobar al poble de Sitges la seva joia en brut, uns terrenys just davant del mar, de sorra i vinyes, lindats per la carretera que venia de Vilanova, la via del tren, la riera de Miralpeix i davant, el mar Mediterrani. El que tenia en ment era construir una ciutat-jardí de luxe com les que estaven projectades a altres ciutats europees. Aquest projecte encabiria millores per atreure visitants i turistes a Sitges, els quals, exigents i adherits a les noves aficions del segle XX com l’esport i la cultura, buscaven els seus moments d’evadir-se de la feina de Barcelona o de les altres ciutats d’Europa.
LES PRIMERES CONSTRUCCIONS – 1927
Armengol va trobar al poble de Sitges la seva joia en brut, uns terrenys just davant del mar, de sorra i vinyes, lindats per la carretera que venia de Vilanova, la via del tren, la riera de Miralpeix i davant, el mar Mediterrani. El que tenia en ment era construir una ciutat-jardí de luxe com les que estaven projectades a altres ciutats europees. Aquest projecte encabiria millores per atreure visitants i turistes a Sitges, els quals, exigents i adherits a les noves aficions del segle XX com l’esport i la cultura, buscaven els seus moments d’evadir-se de la feina de Barcelona o de les altres ciutats d’Europa.
LES PRIMERES CONSTRUCCIONS – 1927
Armengol va trobar al poble de Sitges la seva joia en brut, uns terrenys just davant del mar, de sorra i vinyes, lindats per la carretera que venia de Vilanova, la via del tren, la riera de Miralpeix i davant, el mar Mediterrani. El que tenia en ment era construir una ciutat-jardí de luxe com les que estaven projectades a altres ciutats europees. Aquest projecte encabiria millores per atreure visitants i turistes a Sitges, els quals, exigents i adherits a les noves aficions del segle XX com l’esport i la cultura, buscaven els seus moments d’evadir-se de la feina de Barcelona o de les altres ciutats d’Europa.
