ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE TERRAMAR
&
PRIMERA ETAPA (1980)
L’Associació de Propietaris de Terramar (APT) es va fundar el 1980 amb la finalitat principal d’aconseguir el finançament de l’asfaltat dels carrers del barri, posant a la vegada voreres i instal·lant l’enllumenat dels carrers. Donat que les autoritats públiques no estaven disposades a subvencionar l’import total del projecte, la iniciativa va haver de ser finançada – en una part important – pels propis veïns mitjançant una derrama gens menyspreable.
Un cop aconseguit aquest objectiu, l’APT deixà d’estar activa, desapareixen de fet tant els seus socis com els seus òrgans de govern. Va passar per una etapa d’ostracisme fins a principis del segle XXI.
SEGONA ETAPA (2002)
L’APT revisqué a principis del segle actual, concretament a partir d’una Assemblea General Extraordinària celebrada el 4 d’agost del 2002, en la que es modificaren els Estatuts, per a conformar-los a la normativa vigent.
El motiu del revifar de l’Associació fou “l’amenaça” que suposà la publicació dels avantprojectes urbanístics per Sitges i, en especial, la possibilitat de que es modifiquessin els usos del Sector de Terramar, el que alertà als antics i nous propietaris i veïns, que van canalitzar la seva preocupació a través de l’Associació, davant les propostes expansionistes incloses a l’esborrany de la imminent modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i, en particular, aquelles referents al barri de Terramar, que proposaven permetre les activitats de restaurants, cafeteries i qualsevol altra activitat comercial de lleure, excloses les discoteques.
A més a més, es permetrien oficines i locals per a usos administratius, sanitari-assistencials, culturals i educatius. Pel que fa als usos hotelers, serien permesos en parcel·les de 4.000 m² o a les de 2.500 m² sempre que comprenguessin les ¾ parts d’una illa sencera.
L’Assemblea de l’APT s’oposà al canvi de concepte del barri i a favor del seu manteniment com a zona quasi exclusivament residencial, amb l’excepció dels pocs establiments hotelers ja arrelats al districte.
Es va unir a la Plataforma formada per les associacions veïnals de tot Sitges en contra de la massificació, que negocià amb el nou Equip de Govern sortit de les eleccions municipals de l’any 2003, quins havien de ser els criteris que havia de recollir el nou POUM, de manera que quedessin fixades, de forma definitiva, les normes urbanístiques del sector.
Es va resignar a incorporar al POUM un “Pla Especial” per a les 10 cases aparellades que ja s’havien construït a la Plaça del Vinyet i que era una edificació que clarament transgredia les normes d’edificació de la zona de Terramar, dintre de la que se situen.
L’objectiu era legalitzar-les definitivament, per tal d’acabar amb una situació que l’APT trobà ja consolidada vetllant, a partir del moment de la seva revitalització, perquè irregularitats semblants o diferents, però que fossin contraries a la normativa urbanística implantada pel POUM, no poguessin reproduir-se.
TERCERA ETAPA
(2002 – 2003 FINS A L’ACTUALITAT)
A partir del 2002, l’APT ha funcionat de manera continuada, intentant en tot moment vetllar pel manteniment de la qualitat urbanística – com s’acaba d’esmentar – i per a aconseguir millores al barri.
El problema principal amb el que es va haver de bregar, un cop acabada la tasca relacionada amb la redacció del POUM, foren les molèsties causades per la discoteca l’Atlàntida, situada al finalde la platja de les Anquines, però dins de la franja marítimo-terrestre protegida. El soroll generat per la música era molt menys molest que el dels clients que aparcaven en el sector i a on muntaven “botellons” pre i post festa.
Finalment la pressió exercida per la nostra Associació,, que prengué part activa en les reunions amb les altres parts implicades en el mateix problema, contribuí en certa mesura al tancament definitiu de la sala de festes l’any 2013 i en el restabliment de la tranquil·litat en el barri.
De la resta de reivindicacions que l’APT porta plantejant a l’Ajuntament any rere any i de forma insistent, s’ha aconseguit que es facin algunes petites actuacions pel nostre barri, com són:
- Una millor senyalització viaria, que ha reduït els accidents a les cruïlles.
- Zones de prohibició d’aparcament als carrers més estrets i propers a la platja.
- L’eliminació parcial de barreres arquitectòniques a les voreres.
- Grups de contenidors d’escombraries per a la recollida selectiva, cada dues illes.
- L’augment de freqüència de l’esporgat d’arbres i arbusts.
També s’han arreglat algunes voreres, gràcies a les obres de Sorea, que va haver de renovar, fa tres anys, la xarxa de subministrament d’aigua degut a l’obsolescència de les canonades.
Per altra banda, actualment s’està reemplaçant l’enllumenat malmès dels carrers, que data del 1980, per un de nou, que aplica la tecnologia LED i això també contribueix a l’arranjament d’algunes voreres.
Ara bé, tot i que el barri constitueix un conjunt residencial d’alta qualitat, pioner de les anomenades “Ciutat jardí” de tota la mediterrània, que és un dels trets diferencials del municipi de Sitges envers d’altres poblacions costeres de renom, queden molts dèficits urbanístics – la major part ja identificats a les Assemblees dels primer anys d’aquest segle – que segueixen esperant solució com, per exemple:
- El soterrament de les línies alèctiques i telefòniques. Donat que les companyies no tenen obligació de soterrar-les i l’Ajuntament afirma que no té competència sobre aquestes línies, difícilment aquelles decidiran fer res, fins que no se les obligui.
- L’arranjament de les voreres, aixecades principalment per les arrels dels pin, excepte aquelles que han estat intervingudes per reemplaçar la xarxa de subministrament d’aigua i la d’enllumenat dels carrers.
- L’asfaltat dels carrers, també afectats per les arrels dels arbres.
- Millores a la neteja dels carrers i, especialment, al voltant dels contenidors d’escombraries.
